Diccionari portuari de Barcelona: BEST, APM, Portic, admítase, entréguese, VGM i els termes que mouen el vostre contenidor

Aquest és aquell mapa: els termes que de debò mouen un contenidor pel Port de Barcelona, ordenats tal com els viu la càrrega —qui hi intervé, per on passa, amb quins papers, contra quin rellotge i sobre quina caixa—, explicats per un operador que els fa servir cada dia, no copiats d'un manual. Deseu-lo: està pensat per consultar-lo.

Al port, les paraules són operativa: qui confon un entréguese amb un admítase, o una demora amb una detention, no té un problema de vocabulari —té un contenidor aturat.

Els actors: qui és qui en el flux

Naviliera (armador). La companyia marítima: posa el vaixell i el contenidor, cobra el noli —i les demores i els càrrecs per detention quan l'equip no torna a temps.

Consignatari (agent marítim). El representant de la naviliera al port. Emet els documents que autoritzen cada moviment del contenidor —l'entréguese i l'admítase—, coordina l'escala del vaixell i respon davant l'Administració local.

Transitari (freight forwarder). L'arquitecte del transport: organitza la cadena completa porta a porta, contracta els altres actors, gestiona la duana i emet el seu coneixement d'embarcament. Sovint és qui ens encarrega el tram terrestre especial.

Transportista (portador). Qui mou la caixa per carretera. En el vocabulari jurídic espanyol, el porteador de la Llei 15/2009 (LCTTM).

Estibador. El professional portuari que carrega i descarrega els vaixells. A Barcelona, l'estiba és un col·lectiu amb regulació i mitjans propis.

La infraestructura: terminals i dipòsits

Terminal de contenidors. La instal·lació que connecta el vaixell amb terra: moll, grues, esplanada i portes. A Barcelona hi operen dues terminals especialitzades i una de multipropòsit:

• BEST (Barcelona Europe South Terminal). La terminal de Hutchison Ports al moll Prat, operada a través de la seva concessionària Tercat: semiautomatitzada, amb una capacitat demostrada rècord de 2,7 milions de TEU (2023) i l'estació ferroviària en terminal més gran de la Mediterrània (vuit vies de doble ample). Hutchison manté el control de la terminal —l'operació de venda de la seva participació a MSC/BlackRock es va retirar l'agost del 2026.
• APM Terminals Barcelona. La terminal del grup A.P. Møller-Maersk al moll Sud: 1,26 milions de TEU anuals de capacitat oficial, catorze grues de moll, duana pròpia i sis vies ferroviàries de 750 metres.
• Terminal Bergé. La multipropòsit que també mou contenidors, amb més de 50.000 TEU l'any.

(Un apunt que evita confusions: Sammer no és un dipòsit de contenidors, encara que de vegades es citi com a tal. És una terminal multipropòsit del Grupo Mestre, històricament dedicada a productes siderúrgics i ferralla.)

Dipòsit de contenidors (depot). La instal·lació en terra on viuen els contenidors buits: emmagatzematge, rentatge, reparació i inspecció. És on es recull el buit per carregar una exportació i on es torna després d'una importació. Els dipòsits oficials del recinte són Barcelona Container Depot Service —conegut comercialment com a Martainer o BCN Depot, el més gran, amb serveis de rentatge, reparació i PTI de reefers—, Transportes Portuarios i Delta Depot Barcelona.

ZAL (Zona d'Activitats Logístiques). La plataforma logística intermodal del port —la primera d'Espanya—, gestionada per CILSA. La Zona Franca, veïna seva, és el gran polígon industrial i logístic al costat del recinte portuari.

El sistema nerviós: Portic

Portic. El Port Community System de Barcelona: la plataforma telemàtica que connecta prop de 500 empreses de la comunitat portuària i processa més de 31 milions d'intercanvis documentals l'any. Tot el que en altres ports encara és paper o correu, a Barcelona passa per Portic: els preavisos, les ordres de lliurament i d'admissió, la sol·licitud de pesatges, la traçabilitat del contenidor.

Preavís. L'avís telemàtic a la terminal que un camió entrarà a lliurar o a recollir. Sense preavís acceptat, no hi ha operació.

Pincode (PIN de retirada). El codi que autoritza la retirada d'un contenidor concret. El conductor el gestiona des de TransPORTIC, l'aplicació del transportista: des d'allà consulta l'estat del PIN, la situació duanera de la caixa i els documents associats, i hi informa de la matrícula, el precinte i l'arribada.

Cita prèvia. La reserva de franja horària per entrar a la terminal, obligatòria a APM i BEST a través del sistema de cites del port.

El contenidor es mou amb papers telemàtics: des del 2018, a Barcelona cap terminal no accepta una caixa sense el seu admítase ni en lliura cap sense el seu entréguese.

Els documents: el que autoritza cada moviment

Entréguese. L'ordre de lliurament. És el document amb què el consignatari autoritza el transportista a retirar un contenidor: el ple d'importació a la terminal, o el buit al dipòsit per carregar una exportació. Sense entréguese telemàtic acceptat, la caixa no surt.

Admítase. L'ordre d'admissió, el mirall de l'anterior: autoritza la terminal a rebre un contenidor —el ple d'exportació que arriba per embarcar, amb les dades de vaixell, escala i precinte. Des del 2018, les terminals i els dipòsits de Barcelona només operen amb entréguese i admítase telemàtics.

Aixecament (duaner). L'autorització de la duana per disposar de la mercaderia. Sense aixecament, el contenidor d'importació pot tenir entréguese i continuar bloquejat: són dues claus diferents de la mateixa porta.

Ordre de transport (OT). L'encàrrec del client al transportista: quina caixa, d'on a on, quan.

EIR (Equipment Interchange Receipt). El document d'intercanvi que se signa a la porta de la terminal o del dipòsit en rebre o tornar un contenidor, i que fixa el seu estat en aquell moment —cops, danys, precinte. És la frontera de responsabilitats entre qui lliura i qui rep: un dany no anotat a l'EIR és, oficialment, un dany que va passar després. Si el contenidor surt danyat, aquell paper decideix l'expedient.

VGM (Verified Gross Mass / massa bruta verificada). El pes verificat del contenidor ple —càrrega, trincatge i tara—, obligatori pel conveni SOLAS des del 2016 per poder embarcar. S'obté pesant el contenidor tancat en una bàscula certificada (mètode 1) o sumant els pesos per un procediment homologat (mètode 2). La responsabilitat és del carregador que consta als documents, i a Barcelona el pesatge se sol·licita i es paga a través de Portic. Sense VGM, la caixa no puja al vaixell.

DUA. El Document Únic Administratiu: la declaració duanera d'importació o exportació amb països de fora de la UE. L'exemplar d'aixecament és el que allibera la mercaderia.

què passa quan l'EIR importa de debò —el contenidor danyat i com es retira— →

El rellotge i els diners: demores, detention i emmagatzematge

Tres conceptes que es confonen cada dia i es facturen per separat —tots tres poden córrer alhora sobre el mateix contenidor—:

Demores (demurrage). El que cobra la naviliera quan el seu contenidor roman dins de la terminal més enllà dels dies lliures. El rellotge corre des de la descàrrega del vaixell.

Detention. El que cobra la naviliera quan el seu contenidor és fora del port —a la fàbrica, al magatzem, en ruta— més enllà de la franquícia. El rellotge corre des que la caixa surt del recinte fins que el buit es torna al dipòsit.

Emmagatzematge (ocupacions / estades). El que cobra la terminal per l'espai físic que la caixa ocupa a la seva esplanada. És un càrrec diferent de les demores, encara que tots dos mesurin el mateix temps.

Franquícia (dies lliures / free time). Els dies sense cost que concedeix la naviliera —per a demores i detention— o la terminal, per a l'emmagatzematge. La franquícia varia segons la naviliera, el contracte i el tipus d'equip: els reefers i els contenidors especials en solen tenir menys.

La lectura pràctica: la devolució del buit no és un tràmit final, és una variable del preu des del primer dia. Per això, en tota sol·licitud de transport demanem el flux del buit —qui el recull, on es torna, quants dies lliures hi ha— abans de donar un preu.

la guia per a transitaris —les onze dades que necessitem per cotitzar a la primera, flux del buit inclòs— →

Les caixes: del TEU al fora de gàlib

TEU. La unitat de mesura del sector: un contenidor de vint peus equival a un TEU; un de quaranta, a dos.

High Cube (HC). El contenidor d'alçada augmentada: 2,90 metres exteriors davant dels 2,59 estàndard. Aquests trenta centímetres compten en el tram de carretera.

Open top. El contenidor de sostre obert amb lona: existeix per a la càrrega que només pot entrar per dalt, amb grua, o que supera l'alçada de les portes.

Flat rack. La plataforma amb testeres i sense parets: la base de la càrrega de projecte —maquinària, estructures, vehicles, tot allò que no cap en una caixa tancada. Té una guia pròpia en aquest blog, amb mides i capacitats.

OOG (fora de gàlib). La càrrega que sobresurt del contorn del contenidor: en amplada, en alçada o en llargada. Per al vaixell és un recàrrec i uns slots perduts; per a la carretera, la porta d'entrada al transport especial: el conjunt de xassís, caixa i càrrega es mesura com una sola peça contra els límits de circulació.

Reefer i PTI. El contenidor frigorífic i la seva inspecció tècnica prèvia al viatge (Pre-Trip Inspection), que a Barcelona fan els dipòsits autoritzats i la mateixa BEST.

Tara, càrrega útil i MGW. El pes del contenidor buit, el que admet de mercaderia i la massa bruta màxima del conjunt. Tres xifres de la placa que decideixen bàscula, VGM i —en el tram terrestre— la configuració del transport.

Precinte (seal). El segell numerat que tanca les portes del contenidor i viatja anotat a l'admítase i a l'EIR. Trencat o canviat sense constància, és un problema; sota control duaner, no es toca sense autorització.

la guia del flat rack —què és, mides, capacitats i quan el seu transport és especial— →

la guia del contenidor sobredimensionat —open top, flat rack i gran tonatge— i el seu règim de carretera →

Com ho abordem a Pastor

Seixanta anys de tradició familiar en transport especial des del Port de Barcelona signifiquen, entre altres coses, parlar aquesta llengua amb naturalitat: l'alta a Portic, el preavís, el Pincode a l'aplicació del conductor, l'entréguese comprovat abans d'enviar el camió, l'EIR revisat a la porta i el flux del buit calculat en el preu des del primer correu. La flota pròpia —góndola de llit baix convencional i plataforma extensible— cobreix el tram on aquest diccionari es troba amb el nostre ofici: el contenidor que, per dimensió, massa o estat, deixa el circuit estàndard i necessita transport especial.

Per al carregador que comença a operar per Barcelona, la promesa és simple: no cal dominar l'argot per moure la càrrega. Expliqueu-nos què teniu i on va; la traducció —documental, operativa i normativa— forma part del servei. El carregador sosté una sola interlocució: la nostra.

la guia completa de transports especials pel Port de Barcelona el 2026 →