Diferència entre ACC i SCT en transport especial

27 d'abril de 2026 · Anàlisi regulatòria · 11 min de lectura

La reforma de l'1 de maig de 2024

L'autoritat sobre trànsit i seguretat viària és competència transferida a Catalunya des de fa dècades. La peça que faltava era l'autorització especial de circulació: durant anys la DGT va continuar tramitant-la fins i tot per a itineraris catalans. L'1 de maig de 2024 aquesta pràctica va acabar.

Des d'aquesta data, les ACC concedides per la DGT l'itinerari de les quals discorri parcialment o totalment per Catalunya no són vàlides a la xarxa viària catalana en el règim general. La regla operativa per a una sol·licitud nova: qualsevol comboi que hagi de circular per carretera catalana necessita autorització de l'SCT, llevat del supòsit residual contemplat a la mateixa normativa DGT per a autoritzacions genèriques o específiques amb tram parcial fora de Catalunya, que detallarem més avall.

Les autoritzacions DGT concedides abans de l'1 de maig de 2024 continuen sent vàlides fins a la data d'expiració, únicament per a l'itinerari, conjunt i càrrega originàriament autoritzats. Qualsevol operació nova —encara que sigui amb el mateix vehicle en règim de transport especial (VERTE)— se sol·licita ja a l'SCT. Per a sol·licituds noves, la frontera competencial és absoluta.

La reforma va incloure una altra fita posterior, ja en plena vigència del règim dual: després de l'entrada en vigor de l'Ordre PJC/780/2025, des del 23 d'octubre de 2025 els conjunts euromodulars de fins a 72 t de massa total i 32 m de longitud —els anomenats megacamions— ja no necessiten autorització prèvia per circular, tot i que s'han de subjectar a les condicions tècniques de la DGT i, en territori català, als itineraris idonis delimitats per l'SCT.

Què cobreix cada autorització: ACC i SCT comparades

Una ACC és el document administratiu que permet a un vehicle o conjunt superar els valors màxims de massa i dimensions del Reglament General de Vehicles (RD 2822/1998, annex IX). Tant la de la DGT com la de l'SCT són ACC. El que canvia és l'autoritat emissora i el territori cobert.

Abans d'entrar en categories, convé fixar dos termes que recorren tota la regulació:

• Càrrega indivisible: la que no es pot dividir en dues o més parts sense cost o risc innecessari de danys. Un transformador, una secció de pont, un casc d'aerogenerador.
• Càrrega assimilada a indivisible: un conjunt d'elements de la mateixa naturalesa i destinació (pals, bigues, troncs, perfils) les peces individuals dels quals caben en règim ordinari, però l'agrupació dels quals supera els límits del RGV.

La distinció no és acadèmica: determina la massa màxima autoritzable i el nombre de càrregues unitàries que admet cada modalitat d'ACC.

Categories: genèrica, específica, excepcional

Les tres categories són comunes a l'ACC de la DGT i a l'autorització de l'SCT. Els llindars es fixen sobre el conjunt en ordre de marxa (tractor + plataforma + càrrega):

La genèrica autoritza un parc de vehicles sense itinerari fix. L'específica vincula l'autorització a un itinerari concret. L'excepcional cobreix la resta: 250 t de transformador, 6 m d'amplada, voladissos llargs. Tot el que el RGV no contempla. El sostre de l'excepcional no està codificat: el fixa cas per cas l'estudi de viabilitat visat i l'informe dels titulars de la via.

Per a càrregues assimilades a indivisibles per longitud (pals, bigues, troncs), la massa màxima autoritzable es manté en 44 t —sostre de l'annex IX del RGV per a conjunts articulats o trens de carretera de 5 eixos o més—. La longitud total del conjunt ha de superar els 18 m: per sota d'aquest llindar, l'SCT no tramita autorització per la via de càrrega assimilada per longitud.

Estudi de viabilitat visat: quan és obligatori

Per a conjunts del Grup 1 (vehicles de transport especial i els seus conjunts), la sol·licitud requereix un estudi de viabilitat i mesures de seguretat viària signat per tècnic competent col·legiat. Quatre situacions l'activen, qualsevol per separat:

• Conjunt format per elements singulars (càrrega assimilada a indivisible).
• Massa màxima del conjunt en ordre de marxa superior a 300 t.
• Operació amb autoescorta (sense vehicle pilot extern).
• Voladís de càrrega superior a 3 m.

L'estudi inclou la justificació de la simultaneïtat d'elements, croquis del conjunt en ordre de marxa amb dimensions i massa per eix, ubicació del centre de gravetat, condicions d'estiba, subjeccions i suports. Sense ell, la sol·licitud no s'admet a tràmit. Associar l'estudi únicament al llindar de 300 t és un dels errors més freqüents dels carregadors no especialitzats.

Les excepcions a càrrega indivisible —mercaderies que sí que es poden fraccionar però es transporten agrupades en un mateix conjunt la massa total del qual no supera les 100 t— segueixen un règim administratiu més lleuger, sense necessitat d'estudi visat per aquesta via.

Diferències operatives entre l'ACC de la DGT i l'autorització de l'SCT

L'ACC de la DGT cobreix la xarxa estatal fora de Catalunya, el País Basc i Navarra (amb excepció de l'AP-68 a Navarra, que sí que gestiona la DGT). L'autorització de l'SCT cobreix qualsevol circulació que toqui carreteres catalanes. Totes dues comparteixen estructura, categories, llindars d'estudi visat i format de croquis.

El que canvia entre l'una i l'altra:

• Plataforma de tramitació. DGT mitjançant la seu electrònica del Ministeri de l'Interior; SCT mitjançant el portal Tràmits Gencat de la Generalitat.
• Coordinació amb l'escorta. L'SCT canalitza directament la sol·licitud d'acompanyament dels Mossos d'Esquadra quan s'aplica. La DGT requereix coordinació separada amb la Guàrdia Civil de Trànsit.
• Xarxa viària de referència. Cada autoritat avalua l'itinerari contra la seva xarxa: gàlibs de ponts, restriccions horàries, obres vigents, punts crítics urbans.

Mapa d'autoritats competents després de la reforma de l'1 de maig de 2024. Catalunya com a única jurisdicció de l'SCT. El País Basc i Navarra amb autoritats autonòmiques pròpies. L'AP-68 travessa territori basc i navarrès però roman sota competència de la DGT — única excepció al principi territorial. Port BCN assenyalat com a origen de la majoria de combois interautonòmics cap a l'Aragó, la Comunitat Valenciana, França i la resta de la xarxa estatal.

Casos pràctics: quan necessites ACC, SCT, o totes dues

La regla operativa cap en una línia: tantes autoritzacions com autoritats de trànsit el territori de les quals trepitgi el comboi. L'autoritat que autoritza la circulació no sempre coincideix amb el cos que escorta —aquest punt es tracta més avall.

Quan l'itinerari creua dues autoritats, la sol·licitud es presenta a cadascuna per separat. Cada autoritat avalua el tram sota la seva jurisdicció —tipus de carretera, gàlibs de ponts, encreuaments crítics, restriccions horàries— i emet resolució independent. El comboi no pot iniciar el viatge fins a tenir totes les resolucions favorables.

Terminis: norma vs. realitat

El termini legal màxim de tramitació és de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud, descomptant els temps d'informe dels titulars de la via i els terminis per esmenar la sol·licitud. Això és el que diu la norma.

A la pràctica:

• Genèrica sense itinerari complex: 7-15 dies hàbils.
• Específica amb creuament de trams crítics (ponts, àrees urbanes, zones restringides): 30-60 dies.
• Excepcional amb massa superior a 100 t o amplada superior a 4 m: 45-90 dies, amb estudi tècnic visat.

Els costos es descomponen en taxes administratives i, si es delega, gestió externa. Taxa DGT: 30-80 € segons categoria. SCT: 280-450 € per jornada autoritzada. Operació interautonòmica: taxes a totes dues autoritats, dues gestions.

Una recomanació operativa per a itineraris interautonòmics: encara que la norma no exigeix una seqüència, a la pràctica convé resoldre primer l'ACC de la DGT per als trams no catalans i, amb aquesta resolució a la mà, presentar la sol·licitud a l'SCT per al tram català. La raó és pràctica: la viabilitat final de l'itinerari sol dependre dels trams de la DGT, i l'SCT pot ajustar la seva autorització a la finestra temporal real del comboi. La presentació simultània és legalment possible, però més exposada a desajustos entre resolucions.

Errors que aturen un comboi

Sense SCT, el comboi està en infracció des del primer metre català.

Confiar en una ACC de la DGT vigent per iniciar una operació nova a Catalunya. Les ACC concedides per la DGT abans de l'1 de maig de 2024 continuen vigents per a l'itinerari, conjunt i càrrega originàriament autoritzats, fins a l'expiració del document. No habiliten operacions noves. Una autorització específica concedida el febrer de 2024 serveix per a l'operació que va motivar la sol·licitud, no per a noves càrregues o noves rutes amb el mateix vehicle.

Donar per fet que la DGT cobreix tot l'Estat. Catalunya, el País Basc i Navarra (llevat de l'AP-68) tenen autoritat pròpia. La novetat de maig de 2024 és Catalunya. Les altres dues feia dècades que tenien la competència transferida.

Confondre l'autoritat que autoritza amb el cos que escorta. L'SCT autoritza, els Mossos escorten. La DGT autoritza, la Guàrdia Civil escorta. La Direcció de Trànsit del GB autoritza, l'Ertzaintza escorta. El Servei de Trànsit de Navarra autoritza, la Policia Foral escorta. Són funcions diferents amb procediments diferents.

Prendre el límit de 44 t per sostre absolut. El règim ordinari del RGV és 40 t; les 44 t s'apliquen a conjunts articulats o trens de carretera de 5 eixos o més, i són el sostre per a càrregues assimilades a indivisibles per longitud. Per a càrregues indivisibles pròpiament dites (un transformador, una secció de pont), la massa autoritzable supera amb escreix aquest llindar: l'específica arriba a 110 t i l'excepcional no té sostre codificat, subjecta a estudi visat.

Oblidar les quatre condicions de l'estudi visat. L'error freqüent és associar l'estudi únicament al llindar de 300 t. N'hi ha prou amb un voladís de càrrega superior a 3 m, una operació autoescortada o un conjunt d'elements singulars perquè sigui obligatori. Una sola condició dispara l'exigència.

Qui autoritza, qui escorta

L'autorització és el document. L'operació física necessita més.

El Reglament General de Circulació (annex III) distingeix dos nivells d'acompanyament, cadascun amb el seu llindar codificat:

• Vehicle pilot (acompanyament privat, conduït per personal habilitat del mateix transportista o d'una empresa especialitzada): obligatori quan l'amplada supera els 3 m o la longitud supera els 20,55 m. És l'acompanyament més freqüent en transport especial: precedeix el comboi, adverteix els altres usuaris, gestiona maniobres als encreuaments.
• Acompanyament d'agents de l'autoritat (escorta policial efectiva): obligatori quan l'amplada arriba o supera els 5 m. L'autoritat de trànsit pot requerir-la situacionalment per a longituds excepcionals o trams urbans crítics, encara que no estiguin codificades com a llindar fix.

El cos d'escorta canvia amb el territori:

• Catalunya: Mossos d'Esquadra. Sol·licitud canalitzada a través de l'SCT en obtenir l'autorització.
• País Basc: Ertzaintza. Sol·licitud separada coordinada amb la Direcció de Trànsit del Govern Basc.
• Navarra: Policia Foral. Sol·licitud separada coordinada amb el Servei de Trànsit del Govern de Navarra.
• Resta de l'Estat: Guàrdia Civil de Trànsit. Coordinació amb preavís típic de 7-15 dies per a combois d'excepcional.

Quan un comboi creua Catalunya i entra a la resta de l'Estat, el canvi d'escorta es produeix a la frontera autonòmica: Mossos fins al límit, Guàrdia Civil després. La planificació entre tots dos cossos es fa amb totes dues autoritats abans de la sortida.

Com ho coordinem a Pastor

Seixanta anys al Port de Barcelona — 41°22'N · 02°11'E — deixen una cosa mesurable: zero combois aturats a la frontera autonòmica des de la reforma. La coordinació dual SCT + DGT és procediment estàndard per a qualsevol operació que creui cap a l'Aragó, la Comunitat Valenciana o França.

Per a cada operació interautonòmica preparem: estudi tècnic del conjunt, croquis amb masses per eix, viabilitat d'itinerari contrastada amb els titulars de la via, sol·licitud SCT, sol·licitud DGT, comunicacions prèvies als agents de l'autoritat, coordinació d'escorta amb Mossos, Guàrdia Civil, Ertzaintza o Policia Foral segons el tram. Un sol punt de contacte per al carregador. Dues —o més— resolucions administratives en paral·lel.

Quan arriba el moment de sortir, el comboi porta la documentació completa: ACC de la DGT per als trams no catalans, autorització SCT per al tram català, croquis segellat, comunicació prèvia registrada, escortes confirmades. La frontera no atura ningú.

R: L'SCT és l'autoritat catalana competent en matèria de trànsit i seguretat viària, i la que autoritza els transports especials que circulin per la xarxa viària de Catalunya. Des de l'1 de maig de 2024, tot vehicle en règim de transport especial i tot vehicle especial subjecte a autorització prèvia que circuli, totalment o parcialment, per la xarxa viària catalana ha de disposar d'autorització de l'SCT, llevat del supòsit residual de les ACC de la DGT en vigor expedides amb anterioritat a aquesta data, que conserven la validesa fins al final del període autoritzat i únicament per a l'itinerari, conjunt i càrrega originàriament autoritzats.

R: L'ACC és l'autorització emesa per la Direcció General de Trànsit (DGT) que empara la circulació de vehicles en règim de transport especial (VERTE) i de vehicles especials sobre la xarxa viària de l'Estat i, en general, sobre el territori espanyol fora de Catalunya. S'aplica tant a itineraris intraautonòmics com interautonòmics. Des de l'1 de maig de 2024, les ACC concedides per la DGT amb posterioritat a aquesta data no són vàlides per circular per la xarxa viària catalana.

R: La diferència és competencial i territorial, no procedimental: l'ACC és emesa per la DGT i empara la circulació per la resta d'Espanya; la SCT és emesa pel Servei Català de Trànsit i empara la circulació per la xarxa viària catalana. Per a un transport interautonòmic que creua Catalunya, l'operador necessita totes dues autoritzacions, però cadascuna cobreix un tram diferent de l'itinerari: l'ACC per als trams fora de Catalunya, i la de l'SCT per als trams dins de Catalunya. No són autoritzacions paral·leles sobre el mateix territori.

R: Necessites SCT si el teu itinerari inclou qualsevol tram a Catalunya, sigui intern o interautonòmic. Necessites ACC si el teu itinerari inclou qualsevol tram a la resta del territori espanyol. Quan un itinerari interautonòmic travessa Catalunya, totes dues són obligatòries per la senzilla raó que cadascuna cobreix la part del recorregut sobre la qual la seva autoritat emissora té competència. Per a itineraris íntegrament catalans, n'hi ha prou amb la de l'SCT; per a itineraris que en cap moment entren a Catalunya, n'hi ha prou amb l'ACC.

R: Els terminis administratius són orientatius i varien per jurisdicció i per les característiques del transport. L'ACC sol resoldre's en terminis de dies hàbils quan l'expedient està complet i els paràmetres de l'enviament són estàndard; l'SCT opera amb terminis similars per a itineraris estàndard. Els terminis reals poden ser més grans en casos amb estudi de viabilitat visat, amplada superior a 5 m, o escorta de forces de l'ordre. L'operador prepara l'expedient amb prou marge per esmorteir aquests terminis.

Explica'ns pes, dimensions i origen-destinació. En 24 hores hàbils reps una proposta operativa amb el tipus de remolc recomanat, terminis i pressupost orientatiu.

Botó: Demanar pressupost

<!-- ════════════════════════════════════════ -->