Transport d'equips per a infraestructura energètica: hidrogen verd, terminals LNG i corredors de gas

Espanya s'ha convertit en un dels centres de gravetat de la transició energètica europea: quatre projectes bandera d'hidrogen verd en construcció simultània —la Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd de Moeve (ex-Cepsa) a Huelva, el clúster HyVal de BP i Iberdrola a Castelló, la planta d'Enagás Renovable i Naturgy a la Robla, els projectes catalans agrupats sota Hydrogenizing BCN—, el corredor H2MED amb el seu tram submarí BarMar, que uneix Barcelona i Marsella, i la posició consolidada com a hub europeu de GNL, amb sis plantes de regasificació que el 2026 processen més volum que cap altre país de la UE. Darrere de cadascun d'aquests projectes hi ha un flux silenciós però enorme: electrolitzadors que arriben des d'Alemanya, transformadors rectificadors de cent vint tones, compressors fabricats a Itàlia i mòduls de regasificació que creuen mig continent. Aquest article està dirigit al planificador de logística de projecte que té un electrolitzador alemany esperant a Hamburg i necessita decidir com entra i per on.

L'onada energètica a Espanya 2026-2030

El mapa de projectes d'hidrogen renovable que avancen a Espanya el 2026 ja no és un full de ruta: és una cadena d'obres simultànies. El projecte bandera —Onuba, primera fase de la Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd liderada per Moeve (ex-Cepsa) a Palos de la Frontera (Huelva)— va rebre la decisió final d'inversió a principis de març de 2026. Capacitat inicial 300 MW ampliable a 400 MW, inversió 1.000 milions d'euros només en la fase Onuba, amb un horitzó total de 2 GW i 3.000 milions d'euros per al conjunt de la vall (Palos + San Roque). Els electrolitzadors els subministren Thyssenkrupp Nucera i Siemens Energy, tots dos OEM alemanys; els socis industrials són Masdar i Enalter (empresa conjunta d'Enagás Renovable i Alter Enersun).

A Castelló, el clúster HyVal, aliança al 50 % entre BP i Iberdrola a través de la societat Castellón Green Hydrogen S.L., preveu posar en marxa el segon semestre de 2026 una primera fase de 25 MW —cinc contenidors PEM de 5 MW cadascun, subministrats per Plug Power—. El pla complet del clúster contempla 2.000 milions d'euros fins al 2030 i la descarbonització de la indústria ceràmica i química de la Comunitat Valenciana.

A Lleó, Enagás Renovable i Naturgy aixecaran a la Robla —sobre els terrenys d'una antiga central tèrmica de carbó ja desmantellada— una planta d'hidrogen renovable de 280 MW, amb inversió de 485 milions d'euros i posada en marxa prevista el 2026. El projecte compta amb 42 milions d'euros del Fons d'Innovació de la Unió Europea i té Fertiberia i Cementos Tudela Veguín com a consumidors ancoratge, al costat d'Alsa per a mobilitat sostenible.

Al costat d'aquests tres grans, el corredor H2MED —primer corredor europeu d'hidrogen, amb el seu tram submarí BarMar, que uneix Barcelona i Marsella, i inversió total de 2.500 milions d'euros— va constituir el juliol de 2025 la societat operadora entre Enagás (via Enagás Infraestructuras de Hidrógeno), NaTran i Teréga. Els estudis geofísics del traçat submarí van concloure el novembre de 2025 amb viabilitat tècnica confirmada. Posada en operació prevista per al 2032. A l'àrea metropolitana de Barcelona, la iniciativa Hydrogenizing BCN —vint socis institucionals sota el paraigua del Port de Barcelona— articula hubs d'hidrogen a la Zona Franca, Martorell i Mataró, amb capacitat inicial de 20 MW ampliable fins a 120 MW.

En paral·lel, la crisi de l'estret d'Ormuz —tancat des del 28 de febrer de 2026 després dels atacs militars sobre l'Iran— ha reconfigurat el subministrament de gas a Europa: Qatar fora de joc (Ras Laffan danyat, recuperació estimada de 3 a 5 anys), preus TTF multiplicats, i un GNL nord-americà que ja el gener de 2026 havia desbancat Algèria com a primer proveïdor d'Espanya, amb el 44,4 % del volum total importat. Les plantes de regasificació d'Enagás operen a alta capacitat —40.320 GWh mensuals disponibles— i atrauen flotes de metaners que, en molts casos, descarreguen també equip associat a l'ampliació de les pròpies terminals.

Què es transporta a una planta d'hidrogen, GNL o gas

L'equip més visible d'una planta d'hidrogen verd és l'electrolitzador, però l'electrolitzador és només el nucli. Una planta de 100 MW es compon de diverses famílies d'equip, cadascuna amb la seva pròpia logística:

• Mòduls de stack de l'electrolitzador: en tecnologia PEM, mòduls en format contenidor de 5 MW que pesen entre 25 i 30 t per unitat i caben en format de contenidor ISO de 20 i 40 peus. En tecnologia alcalina a gran escala —el cas típic de Thyssenkrupp Nucera per a projectes com Onuba—, els stacks arriben com a assemblatges voluminosos de 40 a 80 t cadascun, en configuracions que entren de ple en transport especial.
• Transformadors rectificadors: converteixen corrent altern de xarxa en corrent continu d'alta intensitat, necessari per a l'electròlisi. Per a una planta de 100 MW, el transformador rectificador típic és de 50 a 110 MVA, amb pesos entre 80 i 150 t. Són càrregues indivisibles clàssiques: el cor elèctric de la planta.
• Compressors d'hidrogen: eleven la pressió de l'hidrogen produït fins als nivells d'emmagatzematge o d'injecció a la xarxa (entre 30 i 200 bar segons destinació). Fabricants habituals: ABC Compresores (Zumaia, especialista mundial en compressors alternatius), Burckhardt Compression (Suïssa), Atlas Copco (Suècia/Bèlgica). Pesos entre 15 i 60 t per unitat, freqüentment com a mòduls skid (bastidor modular preassemblat).
• Tancs d'emmagatzematge pressuritzat: per a hidrogen gasós a alta pressió, importats majoritàriament des d'Itàlia i Alemanya.
• Equips auxiliars de planta (balance-of-plant): tractament d'aigua, separadors gas-líquid, sistemes d'assecatge, refrigeració, instrumentació. Arriben habitualment com a mòduls prefabricats.

Per a una planta de regasificació —cas de l'ampliació d'Enagás Barcelona o de les terminals de Cartagena, Sagunt, Mugardos i Huelva— els fluxos canvien de naturalesa però no d'escala:

• Vaporitzadors de GNL: intercanviadors de grans dimensions, freqüentment del tipus open rack vaporizer (ORV), que usen aigua de mar, amb pesos entre 50 i 150 t.
• Bombes criogèniques d'alta pressió: equip crític, pes moderat però alta sensibilitat operativa.
• Mòduls de cracker d'amoníac: per a conversió NH₃→H₂ en terminals que reben amoníac verd com a vector de transport d'hidrogen, cas del corredor que Moeve i Yara desenvolupen entre San Roque i Rotterdam.
• Estructura metàl·lica per a skids i racks de canonades: estructures de suport per a estesa de canonada de procés.

I per als corredors —H2MED i la futura xarxa troncal espanyola d'hidroductes— l'equip dominant són canonades especialitzades d'alta pressió per a hidrogen i estacions de compressió intermèdies. La xarxa troncal entra en fase de planificació pública el 2026.

Tota aquesta tipologia comparteix un patró comú: són equips dissenyats per a una planta concreta, fabricats a mida i transportats a un emplaçament on el retard de qualsevol peça pot paralitzar l'obra sencera.

Per què gairebé tot aquest flux activa transport especial

La massa i la geometria marquen la pauta. Un transformador rectificador de 110 MVA per a una planta d'electròlisi pesa 120 tones. Un stack alcalí de gran escala mesura al voltant de 12 metres de longitud útil i supera les 60 t. Un compressor alternatiu per a hidrogen de gran cabal supera els 4 metres d'amplada un cop muntat sobre el seu bastidor. Les dimensions del conjunt creuen els llindars de l'Annex IX del RGV amb folgança, i l'operació entra de ple en el règim de transport especial.

Als paràmetres físics s'hi suma la indivisibilitat: un electrolitzador alcalí o un transformador rectificador no es desglossen en ruta. Arriben en una sola unitat perquè el seu valor està en la calibració de fàbrica; obrir-los per reduir dimensions invalidaria la garantia del fabricant.

La conseqüència operativa és directa: l'Autorització Complementària de Circulació (ACC), en categoria específica o excepcional segons els paràmetres del conjunt, és obligatòria a cada tram de l'itinerari. I quan l'itinerari creua la frontera autonòmica catalana, el règim passa del control de la DGT al del Servei Català de Trànsit.

L'equip necessari també és específic. Una plataforma rebaixada extensible cobreix els compressors i els vaporitzadors mitjans; els transformadors rectificadors grans i els stacks alcalins exigeixen modular hidràulic, freqüentment amb redistribució asimètrica de massa per eix. Per a peces singulars —càrregues per sobre de les 300 tones— entra en joc l'assemblatge sobre línies modulars múltiples i, fins i tot, en accessos finals a planta, el transport autopropulsat SPMT.

I l'escorta. Una peça amb amplada superior a 3 metres activa vehicle pilot privat; per sobre de 5 metres, agents obligatoris. Per a itineraris catalans, la competència recau sobre els Mossos d'Esquadra, a través de l'SCT; a la resta del territori peninsular, sobre l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil, via la DGT.

El resultat: una operació que arrenca des d'una planta a Schwanau (Alemanya), Zumaia (País Basc) o Brescia (Itàlia), travessa diverses jurisdiccions, exigeix permisos coordinats entre administracions diferents i lliura un equip únic en un emplaçament que encara està en obra civil. Cada baula és transport especial.

Equip, escorta i autoritat: com es prepara el lliurament

Tres paràmetres dicten la configuració del transport i la cadena administrativa que la sosté:

Massa i repartiment per eix. Un transformador rectificador de 110 t se situa habitualment sobre 12 a 14 línies d'eixos de modular hidràulic, cosa que garanteix una pressió per eix dins del límit legal del ferm. La pressió per eix no és només qüestió de la carretera: els accessos finals a planta d'hidrogen o regasificació —camins d'obra, passos sobre instal·lacions soterrades— tenen els seus propis límits, en alguns casos més estrictes que els de la xarxa principal.

Dimensions del conjunt. Per a peces amb longitud superior a 25 metres —cas del stack alcalí gran amb el seu suport de transport— el conjunt en ordre de marxa pot acostar-se a 35 metres amb la tractora. Quan el voladís supera els 3 metres, la DGT autoritza autoescorta de manera predeterminada en tots els trams de l'itinerari; la peça viatja amb escorta d'agents obligatòria i, segons els paràmetres, amb estudi de viabilitat signat per tècnic competent col·legiat.

Itinerari interautonòmic. Gairebé totes les plantes d'hidrogen espanyoles reben equip importat des d'Europa: Onuba des d'Hamburg o Bremerhaven via corredor atlàntic, HyVal des del port de Castelló o via corredor mediterrani, la Robla des de ports del nord via corredor de l'Ebre, els hubs catalans amb entrada per Barcelona, Tarragona o pel futur punt d'aterratge de BarMar. Les ACC se sol·liciten en blocs jurisdiccionals —SCT per a Catalunya, DGT per a la resta del traçat nacional— i s'han de sincronitzar perquè la peça no quedi aturada en una frontera autonòmica sense permís vigent a la següent.

Per a equips que entren pel Port de Barcelona —electrolitzadors que arriben en Mafi-trailer des del nord d'Europa o mòduls de regasificació per a l'ampliació de la pròpia terminal d'Enagás Barcelona— s'afegeix el règim específic del recinte portuari: Autorització Especial de Circulació tramitada davant del Centre de Serveis al Transport del port, escorta de policia portuària en els moviments interns, i coordinació amb la planificació de moll i gate.

En el corredor mediterrani i en el corredor de l'Ebre —dues de les artèries que vertebren l'operació logística de Pastor— el patró és repetitiu: sortida des d'un polígon industrial català o des d'un port del litoral, entrada a la xarxa estatal via AP-7 o AP-2, encreuaments interautonòmics coordinats amb diverses prefectures provincials de trànsit. L'operació que el carregador veu com un lliurament és internament una seqüència de cinc o sis tramitacions administratives encadenades.

El coll d'ampolla real: l'accés a la planta en obres

Moure un electrolitzador no és moure un equip. És lliurar el cor de la planta.

L'últim quilòmetre fins a l'emplaçament és on es decideix l'operació de transport especial energètic. Una planta d'hidrogen verd es construeix habitualment en sòl industrial reconvertit —antiga central tèrmica, parcel·la de polígon ampliada, terreny annex a refineria existent—. Els accessos a aquestes parcel·les rarament estan dimensionats per a una peça de 120 t amb 30 m en ordre de marxa.

Els punts crítics de l'accés final, identificats abans de moure l'equip:

• Capacitat portant del camí d'obra. Una plataforma modular hidràulica concentrada en un tram recte pot transmetre pressions per eix acceptables, però, en girar en una rotonda d'obra, concentra massa sobre un quadrant reduït. Els càlculs es fan sobre el perfil real del ferm, no sobre una norma genèrica.
• Radi de gir disponible. Les plantes en construcció tenen accés provisional; les rotondes, interseccions i corbes no estan encara en la seva geometria definitiva. El conjunt amb 12 eixos i 30 m de longitud necessita un radi mínim lliure de 18 a 22 m.
• Gàlib en pòrtics, canonades existents i línies elèctriques. Per a peces que superen els 4,50 m d'alçada —cas d'alguns compressors i dels vaporitzadors grans—, la línia elèctrica de baixa tensió que creua el camí d'obra pot invalidar l'accés. La solució sol ser un tall programat amb la companyia elèctrica, una gestió que afegeix 48 a 72 hores al cronograma.
• Finestra horària. Les obres de planta tenen els seus propis ritmes: descàrrega amb grua contractada per a una hora concreta, equip d'instal·lació immobilitzat a l'espera. El retard del transport es tradueix directament en hores perdudes d'equips cars aturats.

La planificació que evita aquests colls d'ampolla es fa abans de carregar la peça en origen, no en ruta.

Errors freqüents en planificar transport d'equips energètics

Subestimar el rectificador. L'electrolitzador acapara l'atenció —és el que el carregador ven cap enfora— però el transformador rectificador és habitualment la peça més pesant de la planta. Subestimar-lo en la fase de planificació logística significa quedar-se curt en equip i permisos quan la peça arriba al port d'origen.

Tractar el cracker d'amoníac com a equip estàndard. Les plantes d'hidrogen amb línia d'amoníac verd —cas de San Roque, de la futura terminal del corredor Moeve-Yara, de diverses instal·lacions en planificació— incorporen crackers d'amoníac com a mòduls de grans dimensions. Són equips relativament nous al mercat i no sempre vénen amb un plànol dimensional fiable fins a una fase avançada del projecte. Cal confirmar els paràmetres amb el fabricant abans de comprometre la data de lliurament.

Suposar que un compressor per a hidrogen es transporta com un per a gas natural. L'hidrogen opera a pressions més grans i els compressors són de construcció més robusta, freqüentment més pesada. Un compressor d'hidrogen típic per a una planta de 100 MW pot pesar el doble que el seu equivalent per a gas natural a igual cabal.

Sol·licitar l'ACC sense haver confirmat equip i configuració. El paràmetre real del conjunt en ordre de marxa depèn de la peça i de la plataforma o modular utilitzat. Una autorització obtinguda amb paràmetres estimats queda invalidada quan la peça arriba amb dimensions diferents, i el tràmit s'ha de repetir, amb el seu termini de fins a 3 mesos per a autoritzacions excepcionals.

Oblidar el corredor mediterrani com a corredor de sortida. A Espanya l'atenció logística es concentra en el corredor d'entrada de l'equip importat. Però plantes com Onuba o HyVal generen també fluxos de sortida: amoníac verd a Rotterdam, hidrogen a través del futur BarMar cap a Marsella. La logística d'equip associada —tancs de transport, mòduls d'exportació, equips per a terminal d'amoníac— forma part del mateix projecte i convé coordinar-la des de l'inici.

Subestimar la coordinació amb l'autoritat portuària quan escau. Quan l'equip entra pel Port de Barcelona, per Bilbao, per Algesires o per Huelva, la cadena documental no acaba amb l'ACC: hi ha autorització portuària específica, coordinació de moll, escorta de policia portuària i, freqüentment, restriccions horàries per al moviment d'equip sobredimensionat dins del recinte. Tractar el port com una destinació més és un error operatiu.

No incloure el desmuntatge parcial al pla logístic. Alguns equips —compressors grans, mòduls cracker— arriben en una configuració de transport que requereix desmuntatge parcial en planta abans de la instal·lació final. L'operació de desmuntatge exigeix espai, grua i personal especialitzat. Si no es planifica juntament amb el transport, la peça es queda al pati de la planta a l'espera.

Com ho abordem a Pastor

Seixanta anys de tradició familiar en transport especial des de Catalunya deixen una cosa mesurable: presència freqüent en projectes a través del corredor mediterrani i del corredor de l'Ebre, acreditació específica al Port de Barcelona quan escau, flota pròpia amb plataforma rebaixada convencional i extensible, modular hidràulic configurable fins a plataformes que mouen càrregues singulars de diversos centenars de tones. Pastor opera amb gestor de transport habilitat conforme a ROTT arts. 111 i 112 i a RD 70/2019, autorització MDP vigent, ITV de flota al dia i expedient documental tancat abans de cada operació.

Per a cada equip —un electrolitzador alcalí de 60 t des d'Alemanya, un transformador rectificador de 110 t des d'Itàlia, un compressor d'hidrogen des de Zumaia— l'equip d'enginyeria d'operació de Pastor prepara: anàlisi dels paràmetres físics (massa, alçada, longitud, amplada, voladís, distribució de massa), proposta de configuració del conjunt, croquis en ordre de marxa, simulació del radi de gir davant dels punts crítics de l'itinerari proposat, validació davant dels gàlibs dels accessos urbans i d'obra, categorització de l'ACC aplicable a cada tram sota règim DGT o SCT, i coordinació amb l'autoritat portuària quan l'equip entra pel Port de Barcelona.

Quan l'equip arrenca, els permisos cobreixen els paràmetres reals del conjunt, les autoritats competents saben què arriba, quan i per on, la planta de destinació té confirmada la finestra de descàrrega, i el carregador sap que la peça arribarà el dia que vam dir. El carregador sosté una sola interlocució: la nostra.

Explica'ns pes, dimensions i origen-destinació. En 24 hores hàbils reps una proposta operativa amb el tipus de remolc recomanat, terminis i pressupost orientatiu.

Botó: Demanar pressupost

<!-- ════════════════════════════════════════ -->